Cada vegada són més els espanyols que han deixat de banda l’efectiu i l’han substituït pel pagament amb targeta o les apps de pagament virtual, com per exemple bizum.

Aquest canvi es pot notar sobretot en els més joves, tot i que això no significa que encara no hi hagi usuaris que visitin els caixers automàtics.

Combatre el frau fiscal

Hisenda, amb la intenció d’evitar el frau fiscal, imposa un límit, que no es pot superar, dels diners que una persona pot retirar del caixer automàtic al dia. Tot i que no hi ha un límit fix per a les entitats bancàries, ja que cada una fixa el seu propi límit, la xifra sol ser entorn dels 600 euros, però pot ser modificat per l’usuari. Tot i que només serà possible si aquest canvi es troba entre l’establert per la llei.

Un màxim de 3.000 euros

En l’actualitat, l’Agència Tributària permet que es retirin, com a màxim, 3.000 euros d’un caixer automàtic, i en cas que es vulgui una quantitat superior, es necessitarà un justificant de l’oficina bancària, que notificaria el moviment tant al Banc d’Espanya com a l’Agència Tributària.

El mateix passa si el moviment és revers. Tot i que tenir diners en efectiu no és il·legal, és molt probable que les alarmes d’Hisenda saltin si es fa un ingrés de més de 3.000 euros a un compte bancari. Tot això amb independència que es tracti d’un ingrés puntual o periòdic. El mateix passaria si aquestes operacions incloguessin bitllets de 500 euros (molt inusuals), tot i que la quantitat fos inferior a 3.000.

Tot i així, a partir dels 1.000 euros l’entitat bancària corresponent pot demanar tant un justificant de l’operació que es realitzarà com la identificació de l’usuari.

Definir la procedència

Segons l’article39 de la llei 35/2006, que regula l’IRPF tots els béns o drets que no estiguin relacionats amb la renda o el patrimoni declarats pel contribuent es consideraran com a guanys de patrimoni no justificades.

És molt important acreditar la seva procedència, ja que, d’aquesta manera, Hisenda s’assegura que no s’està cometent cap tipus de frau fiscal, com per exemple el blanqueig de capitals.

Això tipus d’inspeccions no són freqüents en particulars, llevat que es detecti un ingrés o retirada de diners molt elevada.