Com ja sap, l’empresa que té treballadors en remot (a distància o teletreball) ha de dotar-los dels mitjans necessaris per al desenvolupament de les seves funcions des de fora de l’oficina, així com compensar les despeses en què aquests teletreballadors incorren per prestar els seus serveis des del seu domicili. 

En concret, l’article 4.1 de la Llei 10/2021 de 9 de juliol de treball a distància (LTD) que disposa que:

“Les persones que desenvolupen treball a distància tindran els mateixos drets que haguessin ostentat si prestessin serveis en el centre de treball de l’empresa, excepte aquells que siguin inherents a la realització de la prestació laboral en el mateix de manera presencial, i no podran sofrir perjudici en cap de les seves condicions laborals, inclosa la retribució, l’estabilitat en l’ocupació, el temps de treball, la formació i la promoció professional.

Sense perjudici del que es preveu en el paràgraf anterior, les persones que desenvolupen totalment o parcialment treball a distància tindran dret a percebre, com a mínim, la retribució total establerta conforme al seu grup professional, nivell, lloc i funcions, així com els complements establerts per a les persones treballadores que només presten serveis de manera presencial, particularment aquells vinculats a les condicions personals, els resultats de l’empresa o les característiques del lloc de treball.”;;

I l’article 7.1 disposa:

“Serà contingut mínim obligatori de l’acord de treball a distància, sense perjudici de la regulació recollida sobre aquest tema en els convenis o acords col·lectius, el següent:

a) Inventari dels mitjans, equips i eines que exigeix el desenvolupament del treball a distància concertat, inclosos els consumibles i els elements mobles, així com de la vida útil o període màxim per a la seva renovació.

b) Enumeració de les despeses que pogués tenir la persona treballadora pel fet de prestar serveis a distància, així com forma de quantificació de la compensació que obligatòriament ha d’abonar l’empresa i moment i forma per a la seva realització, que es correspondrà, en cas que n’hi hagi, amb la previsió recollida en el conveni o acord col·lectiu d’aplicació.”

I els articles 11 i 12 assenyalen també que:

Article 11. Dret a la dotació suficient i manteniment de mitjans, equips i eines.

1. Les persones que treballen a distància tindran dret a la dotació i manteniment adequat per part de l’empresa de tots els mitjans, equips i eines necessaris per al desenvolupament de l’activitat, de conformitat amb l’inventari incorporat en l’acord referit en l’article 7 i amb els termes establerts, si és el cas, en el conveni o acord col·lectiu d’aplicació. En el cas de persones amb discapacitat, l’empresa assegurarà que aquests mitjans, equips i eines, inclosos els digitals, siguin universalment accessibles, per a evitar qualsevol exclusió per aquesta causa.

2. Així mateix, es garantirà l’atenció precisa en el cas de dificultats tècniques, especialment en el cas de teletreball.

Article 12. El dret a l’abonament i compensació de despeses.

1. El desenvolupament del treball a distància haurà de ser sufragat o compensat per l’empresa, i no podrà suposar l’assumpció per part de la persona treballadora de despeses relacionades amb els equips, eines i mitjans vinculats al desenvolupament de la seva activitat laboral.

2. Els convenis o acords col·lectius podran establir el mecanisme per a la determinació, i compensació o abonament d’aquestes despeses.”

Proporcionar als empleats que treballen en remot una cadira ergonòmica

A la vista d’aquesta regulació, cal preguntar-se si aquestes exigències legals inclouen proporcionar als empleats que treballen en remot una cadira ergonòmica.

Doncs bé, l’Audiència Nacional en la seva sentència de 3 d’octubre de 2023 ha considerat que la llei no exigeix que el seient que utilitzen els treballadors en remot hagi de ser el mateix que el d’aquells que acudeixen a l’oficina.

En aquest cas, l’Audiència Nacional desestima la pretensió exercitada per UGT en la qual reclama davant l’empresa demandada que es declari l’obligació de facilitar al personal que presta serveis a través de la modalitat de teletreball la cadira ergonòmica que sí que proporciona als treballadors que presten serveis de manera presencial en els centres de treball de la companyia.

L’Audiència Nacional descarta que el principi d’igualtat de condicions de treball que proclama l’article 4.1 de la LTD entre treballadors presencials i teletreballadors s’estengui al tipus de seient que s’utilitza per a la prestació de serveis, perquè els articles 7, 11 i 12 de la LTD admeten que la dotació de mitjans i compensació de despeses siguin objecte de negociació individual o col·lectiva, i com que no es recull aquesta obligació ni en els acords subscrits ni en el conveni d’aplicació, no és procedent estimar la demanda sobre la base d’aquest argument.

No és risc laboral

D’altra banda, de la prova practicada no es pot deduir que aquesta petició pugui tenir acolliment com a mesura de prevenció de riscos aplicable amb caràcter general. I és que, segons es desprèn de la sentència, no va ser una mesura de prevenció de riscos laborals requerida de forma generalitzada pels treballadors en remot.

En resum, excepte especificació per conveni, acord de treball a distància o pla de prevenció de riscos laborals o avaluació de riscos, no existeix obligació de proporcionar una cadira ergonòmica als teletreballadors.