La nova llei del teletreball arriba aquest maig als set mesos en vigor i fins ara han sigut pocs els convenis o acords d’empresa que han transcendit per estabilitzar aquesta modalitat de jornada més enllà de l’emergència pandèmica.
Una part de les empreses manifesten recels, quan no rebutgen, per iniciar negociacions al respecte, davant la perspectiva que compensar les despeses derivades de l’exercici a distància incrementi els seus costos laborals de manera permanent.
La paràlisi de la negociació col·lectiva entre patronals i sindicats fruit de la crisi de la Covid tampoc ajuda a desencallar aquest front.
I hi ha malestar entre part de la població que pot i vol teletreballar, però que no aconsegueix pactar amb els seus caps un equip adequat, un mínim de dies a la setmana o uns plus compensatoris, entre altres.
Actualment, segons les últimes dades de l’EPA, l’11,1% dels treballadors exerceixen a distància més de la meitat de la setmana. El que ve a ser uns 2,1 milions de persones a tot el país.
La llei de treball a distància aprovada el setembre del 2020 i que va entrar en vigor el 13 d’octubre deixava una gran part del seu desplegament a l’acord de la negociació col·lectiva. Ja fos via convenis sectorials o a través d’acords individuals entre el treballador i la direcció.
La norma deixa els detalls com l’equip mínim que ha de proveir l’empresa (com l’ordinador, el monitor, el teclat, el telèfon mòbil, etc) o els possibles plus compensatoris per despeses derivades (wifi, aigua, llum, etc) a mercè de l’acord entre les parts.
Les empreses no volen gastar més
Les patronals i els sindicats negocien pocs convenis i si no ho fan, aquests no poden incorporar la clàusula del teletreball.
Entre el gener i el març d’aquest any es van registrar 62 convenis, mentre que en el mateix període del 2019 la xifra va pujar fins als 112.
El principal recel, segons coincideixen les centrals, ve per part de les empreses i no és tant pel teletreball, sinó per pactar nous increments salarials dins el conveni.
I si les empreses estan poc disposades a pagar, els sindicats prefereixen esperar abans d’entrar en batalles en què esperen aconseguir pocs fruits.
Aquest temor de l’increment dels costos laborals s’estén, en matèria de teletreball, a les quantitats per compensar les despeses.
Tornada forçada a l’oficina
En altres empreses, les direccions prefereixen accelerar la tornada total a l’oficina abans de pagar compensacions pel teletreball.
I és que la llei de treball a distància estableix que aquest només serà implementable en el cas que hi hagi un acord entre empresa i treballador.
És a dir, ni l’empresa pot imposar-lo unilateralment ni el treballador el pot exigir si l’empresa no ho vol.
Font: El Periodico
