Quatre de cada 10 treballadors catalans fa almenys un any que té el salari congelat. Puja el preu del cistell de consum –més del 13% l’últim any-, puja la hipoteca –per al que la tingui a tipus variable–, puja la gasolina, però el que no puja per a 1,2 milions d’assalariats catalans és el sou.
I és que les taules de negociació col·lectiva entre patronals i sindicats estan empantanegades des de l’inici de la pandèmia i aquest any, amb els preus disparats, amb prou feines han registrat avenços. Cosa que va camí de certificar un ‘annus horribilis’ per al poder adquisitiu de les llars treballadores.
L’absència d’acord provoca que les butxaques de gairebé la meitat de la població treballadora catalana pateixin directament la comissió de la inflació en el seu poder de compra. I aquells sous que sí que pugen, ho fan molt per sota dels preus.
Un total de 77 convenis, ja siguin provincials, autonòmics o estatals, estan bloquejats en terres catalanes i afecten 1,2 milions de treballadors, amb una mica més d’incidència entre les dones que entre els homes, segons dades recopilades per CCOO. Des del metall de Barcelona –un dels convenis amb més pes de tot Espanya–, fins al d’empreses de treball temporal (ETT), passant per les indústries del pa a Girona o la fusta i el suro de Lleida.
Els convenis que van vencent continuen pujant i se sumen a la llarga llista de negociacions bloquejades. L’any que ve està previst que s’hi sumin 113 convenis més que afecten 750.000 assalariats catalans més.
Font: El Periodico
