Des de fa un any totes les empreses de 50 treballadors o més tenen l’obligació de tenir registrat un pla d’igualtat davant l’autoritat laboral.
Un requisit ineludible que gran part de les companyies no compleix, segons denuncien de manera recurrent els sindicats. I és que les obligacions en matèria de paritat han anat augmentant per a les corporacions i la Inspecció de Treball té establert com una de les seves prioritats vetllar perquè es compleixin.
Fins al punt que la ‘policia laboral’ ha multiplicat per vuit l’import de les sancions que ha imposat l’últim any a societats per vulnerar preceptes de les normatives d’igualtat.
És a dir, per no tenir un protocol contra l’assetjament sexual a la feina, per incórrer en ofertes d’ocupació sexistes o per tenir una bretxa salarial injustificada de més del 25%, entre d’altres.
Amb la finalitat de reduir la desigualtat generalitzada que continuen patint les dones en el mercat laboral. En termes absoluts una dona cobra el 20,6% menys que un home a Catalunya, segons les últimes dades disponibles de la Generalitat.
El 2022 els agents de la ‘policia laboral’ van portar a terme un total de 4.788 actuacions a tot Espanya en relació amb qüestions vinculades amb la paritat. D’aquestes, una de cada quatre empreses no va passar la revisió dels inspectors i va acabar en acta amb infracció. Per la suma de totes, Treball va imposar sancions per un valor total de 2,58 milions d’euros.
Les multes per no tenir un pla d’igualtat oscil·len entre els 751 i els 7.500 euros, tot i que podrien elevar-se fins als 225.000 euros si l’absència del pla obeís a la voluntat explícita d’amagar discriminacions per raó de sexe.
Prioritat inspectora
L’import total de les sancions es va disparar el 2022, coincidint amb el primer any de plena vigència de la normativa que obliga totes aquelles societats de més de 50 empleats a tenir un pla d’igualtat. La quantia de les sancions va ser vuit vegades superior a la imposada el 2021 (324.771 euros), sobre la meitat d’actuacions.
El pla d’igualtat i tots els protocols que incorpora és el primer que demana un inspector quan es persona en una empresa, juntament amb el pla de prevenció de riscos laborals i el registre de jornada.
El principal problema per al desplegament d’aquesta normativa, segons coincideixen totes les parts, és que si una empresa no té representació legal dels treballadors constituïda, com passa en moltes pimes, els sindicats més representatius són els que han d’enviar-hi una delegació per negociar el pla d’igualtat. Les centrals afirmen que estan desbordades i les empreses es queixen que les delegacions són personal aliè i no entenen les dinàmiques internes del centre que han de diagnosticar.
