Actualitat

Més municipis amb límit de lloguer

21 / 06 / 2021 | Actualitat

La llei catalana d’habitatge té un recorregut incert després que el govern de Pedro Sánchez i Podem hagi recorregut contra el text al Tribunal Constitucional (TC).

La normativa catalana continua sent vigent per contenir els preus dels lloguers en 61 municipis que inicialment es van acollir a la llei i van demanar a la Generalitat ser reconeguts com a “zones de mercat tens” per poder establir un índex de referència en els preus que han de pagar els llogaters.

Aquestes àrees poden afectar tot el terme municipal o barris i districtes que estan especialment en risc de no disposar de la dotació suficient d’habitatges de lloguer a un preu assequible per tal que hi pugui accedir tota la població.

La vigència de la regulació per a tots aquests municipis era d’un any, però al juny els ajuntaments han de comunicar a l’Agència de l’Habitatge la voluntat, si és el cas, de continuar regulant els preus un any més.

Segons fonts d’aquest ens, hi ha 36 municipis que així ho han fet i ja han sol·licitat mantenir-se com a zones de mercat tens.

També hi ha una dotzena d’ajuntaments que han decidit demanar-ho per primera vegada, ja que compleixen algun dels tres requisits que s’exigeixen: preu del lloguer superior a la mitjana catalana; càrrega del lloguer superior al 30% de la mitjana d’ingressos habituals en famílies o en persones menors de 35 anys, i creixement interanual acumulat de tres punts per sobre de l’IPC en els últims cinc anys.

La Generalitat haurà d’estudiar les peticions i que el municipi tingui índex de referència, que permet conèixer una estimació del preu mitjà del metre quadrat de lloguer.

Entre els nous candidats, s’hi compten sobretot poblacions de la segona corona metropolitana, més enllà de les que inicialment es van afegir a la normativa i que eren sobretot de l’àrea metropolitana de Barcelona, incloent-hi la capital catalana.

La pandèmia ha mantingut més treballadors de la segona corona a casa, pel teletreball, i han disminuït els desplaçaments diaris al centre.

El govern defensa que l’entrada en vigor de la llei als municipis amb més problemàtica de preus, com és el cas de Barcelona, ha permès reduir preus i al mateix temps augmentar el nombre de contractes de lloguer.

Segons el darrer informe sobre l’habitatge, el nombre de contractacions a llogaters ha pujat de mitjana un 19%, i de manera notable a la ciutat de Barcelona.

Més ajuts socials per als lloguers

Fins a finals de març del 2021, dels habitatges gestionats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, han rebut ajuts per pagar el lloguer 4.149 famílies.

Una quantitat que els tres primers mesos de l’any s’aproxima al nombre d’ajudes que es van concedir durant tot el 2020, quan els ajuts van arribar a 5.370 llars.

Segons el darrer informe sobre l’habitatge a Catalunya, han rebut ajuts d’especial urgència per evitar un desnonament 480 famílies, i 150 unitats de convivència, ateses pel servei d’Ofideute, han arribat a un acord per al pagament de l’habitatge.

A aquest conjunt d’ajuts ordinaris per al pagament de l’habitatge, cal afegir-hi 3.890 famílies que a finals de març havien percebut els ajuts extraordinaris per la Covid.

Un import acumulat entre els primers tres mesos de l’any que puja a 11,5 milions d’euros. A finals de març del 2021, a Catalunya hi havia més de 37.000 habitatges destinats a polítiques socials, gestionats per les diverses administracions públiques o per entitats sense ànim de lucre.

Font: El Punt Avui

Contacte

Treballa
amb nosaltres

       JPG, PDF, PNG · Màxim 5Mb