Les empreses i els autònoms catalans només han demanat ajudes per valor del 53% del fons de 993 milions d’euros destinat a compensar les pèrdues provocades per la pandèmia.
El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, es va renuir amb les patronals i sindicats més representatius de Catalunya per explicar-los l’estat de les sol·licituds i consensuar l’obertura d’una segona línia de transferències per gastar els 463 milions que queden.
La limitació per subsectors d’activitat, els requisits exigits pel Govern central i les dates en què es va convocar la primera finestra per sol·licitar aquestes ajudes són algunes de les causes que expliquen l’elevada suma sobrant.
Dels 11.000 milions d’euros que va anunciar el president del Govern, Pedro Sánchez, per repartir entre les diferents comunitats autònomes, un total de 993,3 milions li van ser assignats a Catalunya.
I el 14 de juny la Generalitat va pactar amb patronal i sindicats com repartir aquesta partida entre les empreses i els autònoms, per tal d’alleujar els seus balanços després d’un any i mig de pandèmia.
La cobertura de la primera convocatòria ha sigut limitada i dels possibles 189.861 beneficiaris previstos inicialment, en aquesta primera ronda només cobraran un total de 31.217 sol·licitants.
Concretament, les ajudes d’entre 3.000 i 200.000 euros les han demanat 27.907 autònoms i 3.310 empreses de més de 10 treballadors, segons les dades publicades aquest divendres per la Conselleria d’Empresa i Treball.
¿Per què no s’han esgotat?
Catalunya no ha sigut l’única autonomia on l’assignació de les ajudes Covid dissenyades des del Govern central ha tingut poc impacte.
Organitzacions d’autònoms com l’UPTA ja venien denunciat l’excés de càrrega burocràtica que implicaven les transferències i l’«excés» de requisits per poder-hi accedir.
En un primer càlcul que van fer públic a principis d’aquesta setmana, xifraven que només s’havien repartit el 40% dels fons assignats.
Els requisits per poder accedir a les ajudes han sigut objecte de crítica. No els ha definit la Generalitat, sinó que venen fixats directament pel Govern central i són majoritàriament iguals per a totes les comunitats autònomes.
El principal és que les empreses sol·licitadores no podien tenir pèrdues, un criteri que es va definir per evitar que empreses ‘zombie’ (a punt de fer fallida) traguessin els recursos a altres que sí que tenien possibilitat de superar aquesta crisi.
Aquí el problema és que el concepte de pèrdues pot tenir un factor conjuntural (per una compra important feta de cop o per l’amortització arrossegada d’operacions anteriors) i algunes empreses que encaixarien en l’esperit de la norma s’han quedat fora per aquest punt.
La limitació per CNAE per accedir a les ajudes ha sigut una altra trava durant el procés. I en aquesta segona ronda la Generalitat s’ha obert a flexibilitzar-ho.
Els requisits contemplaven 191 branques d’activitat i això que aquí la Generalitat, d’acord amb els agents socials, les van obrir a gairebé 100 més CNAE dels plantejats inicialment pel Govern en el seu reial decret.
No obstant, les patronals volien una amplitud més gran, ja que la limitació a determinats epígrafs els suposa un conflicte intern, ja que entre les seves files hi ha associats que es van quedar fora. Amb aquest segon acord, la pretensió de les organitzacions empresarials queda coberta.
I després hi ha un tercer element, menor però al seu torn rellevant, que són les dates. L’obertura de sol·licituds el 21 de juny i fins al 30 de juny va coincidir amb la recta final de la campanya de la renda i les gestories i assessories, un canal habitual a través del qual moltes empreses sol·liciten aquest tipus d’ajudes, estaven en el seu pic anual de més feina.
Font: El Periódico
