El ple del Tribunal Constitucional ha resolt la qüestió d’inconstitucionalitat presentada pel Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia contra tres apartats de l’impost de plusvàlua, en concret, contra l’article 107 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.
Es tracta de la tercera sentència dictada per l’alt tribunal en relació amb aquesta taxa, que tradicionalment ha sigut una de les primeres vies de finançament dels ajuntaments.
Quant ‘pesa’ l’impost’?
Segons les dades afegides dels ajuntaments, el 2016, l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) va recaptar 1.964 milions d’euros.
Això suposa un 10% del conjunt dels impostos directes dels municipis. La principal font d’ingressos tributaris dels ajuntaments és l’IBI.
Com es calcula el valor cadastral?
El valor cadastral és la base de l’impost, com a l’IBI. S’estableixen uns mòduls en euros per metre quadrat per al terra i per a l’edificació per municipis, barris, etc.
Tot això s’obté partint de diferents criteris tècnics, com l’edificació o l’antiguitat. D’aquí sorgeix el valor castastral, que es modifica periòdicament, quan ho sol·licita l’ajuntament.
Com es determina la plusvàlua?
El valor del terreny en el moment de la meritació de l’impost (és al rebut de l’IBI), que és el que grava aquest impost, es multiplica pel coeficient corresponent als anys transcorreguts des de la compra, fins a un límit de 20.
És una regla mecànica dissociada de la realitat immobiliària. Sobre aquest valor s’aplica una revalorització teòrica d’entorn del 3% anual (ho decideix l’ajuntament). Al resultat se li aplica un gravamen que arriba al 30%.
El càlcul no té en compte l’evolució del mercat real. Per això pot passar que el resultat sigui a pagar malgrat que en realitat, en lloc de plusvàlues s’hagin patit pèrdues.
Font: El Periódico
